IU-RESCAT al CIG2026

Lugo, 14-16 d'octubre de 2026. Anna Boqué Ciurana i Òscar Saladié, vinculats a la recerca en geografia i canvi climàtic, van presentar comunicacions al XIX Col·loqui Ibèric de Geografia, celebrat a Lugo sota el lema La Geografía ibérica como ejemplo de los aportes de la cooperación académica transnacional, amb dues comunicacions centrades en els reptes de l'adaptació al canvi climàtic des de perspectives complementàries: les activitats turístiques i el patrimoni cultural immaterial. 

La trobada va esdevenir un espai d'intercanvi científic i de cooperació entre investigadors i investigadores de la geografia ibèrica, amb aportacions sobre els grans reptes territorials i ambientals actuals. 

Indicadors climàtics co-creats per adaptar el turisme al canvi climàtic 

Anna Boqué Ciurana va presentar la comunicació «Co-creación de indicadores climáticos para actividades turísticas clave frente al cambio climático en destinos costeros», centrada en el desenvolupament d'indicadors climàtics adaptats a les necessitats específiques de les activitats turístiques. 

La recerca posa en relleu que les condicions meteorològiques favorables varien segons l'activitat i que, per tant, és important dissenyar indicadors a partir de la co-creació amb els agents del territori. Aquesta metodologia permet transformar les dades climàtiques en informació útil per a empreses, gestors i destinacions turístiques. 

L'estudi analitza el potencial climàtic de diferents activitats turístiques en l'àmbit litoral de la Costa Daurada i Terres de l'Ebre, el delta de l'Ebre i els Ports, i examina com han evolucionat les condicions favorables entre 1958 i 2025. Els resultats mostren diferències importants entre activitats i territoris: mentre que el clima continua condicionant fortament l'estacionalitat del turisme de sol i platja, la gastronomia presenta un potencial més estable al llarg de l'any. També s'observen evolucions divergents entre els entorns de muntanya i les activitats vinculades al delta de l'Ebre. 

Aquests resultats posen de manifest el potencial dels indicadors climàtics cocreats com a eina per millorar la planificació turística, afavorir la diversificació de l'oferta i avançar cap a destinacions més resilients davant del canvi climàtic. 

Canvi climàtic i patrimoni cultural immaterial: els castells i la Diada de Sant Fèlix 

Per la seva banda, Òscar Saladié va presentar la comunicació «Cambio climático y patrimonio cultural inmaterial: Análisis del confort térmico y propuestas de adaptación en la Diada Castellera de Sant Fèlix (Vilafranca del Penedès)». 

Aquesta aportació aborda la relació entre el canvi climàtic, el confort tèrmic i la preservació del patrimoni cultural immaterial, prenent com a cas d'estudi la Diada Castellera de Sant Fèlix, una celebració emblemàtica de la cultura popular catalana. 

La recerca se centra en l'anàlisi de les condicions de confort tèrmic durant aquesta diada i en la formulació de propostes d'adaptació davant els reptes associats a la calor. L'objectiu és contribuir a la reflexió sobre com els efectes del canvi climàtic poden incidir en el desenvolupament de les manifestacions culturals col·lectives i en quines mesures poden ajudar a afavorir-ne la continuïtat en condicions adequades. 

Aquesta perspectiva amplia l'abast de la recerca climàtica i territorial, incorporant-hi la cultura popular i la necessitat de preservar les pràctiques i tradicions que formen part de la identitat dels territoris. 

Climatologia aplicada per afrontar els reptes del canvi climàtic 

Les dues comunicacions comparteixen una mateixa preocupació: comprendre com el canvi climàtic afecta activitats i realitats territorials diverses i identificar eines i estratègies que facilitin l'adaptació. 

D'una banda, la co-creació d'indicadors climàtics permet millorar la presa de decisions en el sector turístic. De l'altra, l'anàlisi del confort tèrmic en una celebració castellera posa el focus en els reptes que afronta el patrimoni cultural immaterial davant d'unes condicions climàtiques canviants. 

La participació al XIX Col·loqui Ibèric de Geografia ha permès compartir aquestes línies de recerca en un context de cooperació acadèmica internacional i posar en valor el paper de la geografia aplicada en la construcció de territoris més sostenibles i resilients. 

Pujar